dimecres, 31 de gener del 2007
dimarts, 30 de gener del 2007
UNFORGETTABLE
Una sola paraula. Una cançó que, amb el seu títol, ho diu tot: Unforgettable. Qui podrà oblidar mai aquell 16 de desembre? Aquell dia en què els Gospelians s'estrenaven a Montcada; aquell dia en què pels nervis, l'emoció o les ganes de realitzar alguna entremaliadura, van deixar el director del Cor tirat a la carretera: esperant, esperant i esperant i preguntant-se, durant alguns minuts que potser semblaren hores, on dimonis s'havien amagat els Gospelians i l'autobús. L'aventura començava bé i, per tant, tot apuntava a què seria un dia Inoblidable.
El trajecte per autopista va ser curt (o com a mínim això ens va semblar). El neguit, poc a poc, s'anava apoderant dels Gospelians... i és que el moment culminant s'acostava. El debut era imminent. De sobte, en un tres i no res, el camp de visió es convertí en un sol espai, en un escenari: l'escenari. Allà on els novells cantarien per primer cop davant d'un públic i, per més inri, acompanyats d'un cor ja no tant amateur: el Cor de Gràcia. La pressió podia ser immensa; les pulsacions, accelerades; tot podia anar bé o malament. No valien les mitges tintes.
Llums, càmera i acció. Sona la música. Peus, mans... S'han de sentir els peus; les mans no tant. Soon and very soon: la revenja del director. S'equivoca inconscientment o tot el contrari? El Mister improvisa el final del tema: "we're going... (agafem aire), to see... (aquí, avui, no ens deixa respirar: heus aquí la venjança) the king". El gel s'ha trencat del tot. Les rialles, tímides i dissimulades, acaparen l'escenari. Ara ja està: posem tota la llenya al foc. Engeguem els motors i deixem brillar aquesta petita llum que tenim: This little light of mine.
Grans solos de l'Anna i en Santi. Impressionants. Magnífics. "Con un par". No hi ha paraules. Ni una lleu tremolor; ni una miserable vacil·lació... Simplement, com ho saben fer. Així són ells. Acaben i poden sortir, sens dubte, per la porta gran...
Must come in at the door: pura adrenalina. "You must be save..., you must be save..., you must be save..., you must be save..., you must be save..., you must be save..., you must be save..., you must be save... (explosió) for all your sins. More than that. Must be born again...Must come in at the door, must come in at the door..., must-come-in-at-the-door". Final en sec. Genial. Perfecte. Els aplaudiments comencen a néixer entre el públic. Gospelians: sou collonuts!!!
Hora de relaxar-se. Canten els de Gràcia. Els peus van sols..., l'excitació fa que es moguin. Quines ganes de tornar a la palestra. La primera cançó..., la segona..., la tercera..., ara sí: la quarta. Preparats, llestos... cap amunt altre cop.
Take me back..., Rise & Sing forever (olé ese Ivan!), Sometimes I feel (impressionant solista de Gràcia), Old time religion (quins grans predicadors...: Quim, Bernat, etc. i, sobretot, el "pater dels paters": Dani Macaya. Nen, vas causar furor!!). S'acosta el final..., potser queda una cançó..., potser cap... Només el dire ho sap... "En voleu una altra?", va preguntar al públic. "Sí? Doncs vinga...: Can't nobody". Què millor per acabar? Ritme a tope. Les veus de Gràcia i les dels Gospelians es fonen a la perfecció, tot controlat. Ara, solista de Gràcia..., ara ambdós cors. Hem de tancar l'espectacle, arriba el final, no es pot allargar gaire més. Un últim solista...: la humil servidora que de poc no surt. La meva alçada no és que sigui molt elevada i, com recordareu, al final l'escenari semblava una llauna d'anxoves... La meva visió no arribava a veure el dire i ell en prou feines podia cridar-me l'atenció. Però finalment, com si d'una hostessa de Ryanair es tractés, va gesticular tant que inclòs els avions deurien canviar la ruta establerta.
Tot va sortir perfecte. Com havia d'anar. No hi havia cap més opció. Els Gospelians no necessitem àvia. Per a què? Els "tuppers wares" ja ens els fem nosaltres!! Pica-pica de germanor, canvis d'impressions i felicitacions mútues van ser els temes de conversa en el polisportiu. Tots contents i orgullosos. "Avui dormirem planers".
I és que, aquell dissabte 16 de desembre, només es pot definir amb una paraula; el títol d'una gran cançó: UNFORGETTABLE.
El trajecte per autopista va ser curt (o com a mínim això ens va semblar). El neguit, poc a poc, s'anava apoderant dels Gospelians... i és que el moment culminant s'acostava. El debut era imminent. De sobte, en un tres i no res, el camp de visió es convertí en un sol espai, en un escenari: l'escenari. Allà on els novells cantarien per primer cop davant d'un públic i, per més inri, acompanyats d'un cor ja no tant amateur: el Cor de Gràcia. La pressió podia ser immensa; les pulsacions, accelerades; tot podia anar bé o malament. No valien les mitges tintes.
Llums, càmera i acció. Sona la música. Peus, mans... S'han de sentir els peus; les mans no tant. Soon and very soon: la revenja del director. S'equivoca inconscientment o tot el contrari? El Mister improvisa el final del tema: "we're going... (agafem aire), to see... (aquí, avui, no ens deixa respirar: heus aquí la venjança) the king". El gel s'ha trencat del tot. Les rialles, tímides i dissimulades, acaparen l'escenari. Ara ja està: posem tota la llenya al foc. Engeguem els motors i deixem brillar aquesta petita llum que tenim: This little light of mine.
Grans solos de l'Anna i en Santi. Impressionants. Magnífics. "Con un par". No hi ha paraules. Ni una lleu tremolor; ni una miserable vacil·lació... Simplement, com ho saben fer. Així són ells. Acaben i poden sortir, sens dubte, per la porta gran...
Must come in at the door: pura adrenalina. "You must be save..., you must be save..., you must be save..., you must be save..., you must be save..., you must be save..., you must be save..., you must be save... (explosió) for all your sins. More than that. Must be born again...Must come in at the door, must come in at the door..., must-come-in-at-the-door". Final en sec. Genial. Perfecte. Els aplaudiments comencen a néixer entre el públic. Gospelians: sou collonuts!!!
Hora de relaxar-se. Canten els de Gràcia. Els peus van sols..., l'excitació fa que es moguin. Quines ganes de tornar a la palestra. La primera cançó..., la segona..., la tercera..., ara sí: la quarta. Preparats, llestos... cap amunt altre cop.
Take me back..., Rise & Sing forever (olé ese Ivan!), Sometimes I feel (impressionant solista de Gràcia), Old time religion (quins grans predicadors...: Quim, Bernat, etc. i, sobretot, el "pater dels paters": Dani Macaya. Nen, vas causar furor!!). S'acosta el final..., potser queda una cançó..., potser cap... Només el dire ho sap... "En voleu una altra?", va preguntar al públic. "Sí? Doncs vinga...: Can't nobody". Què millor per acabar? Ritme a tope. Les veus de Gràcia i les dels Gospelians es fonen a la perfecció, tot controlat. Ara, solista de Gràcia..., ara ambdós cors. Hem de tancar l'espectacle, arriba el final, no es pot allargar gaire més. Un últim solista...: la humil servidora que de poc no surt. La meva alçada no és que sigui molt elevada i, com recordareu, al final l'escenari semblava una llauna d'anxoves... La meva visió no arribava a veure el dire i ell en prou feines podia cridar-me l'atenció. Però finalment, com si d'una hostessa de Ryanair es tractés, va gesticular tant que inclòs els avions deurien canviar la ruta establerta.
Tot va sortir perfecte. Com havia d'anar. No hi havia cap més opció. Els Gospelians no necessitem àvia. Per a què? Els "tuppers wares" ja ens els fem nosaltres!! Pica-pica de germanor, canvis d'impressions i felicitacions mútues van ser els temes de conversa en el polisportiu. Tots contents i orgullosos. "Avui dormirem planers".
I és que, aquell dissabte 16 de desembre, només es pot definir amb una paraula; el títol d'una gran cançó: UNFORGETTABLE.
dijous, 25 de gener del 2007
FOTOS PER LA PLANA WEB!!!
Encara hi ha gent que no m'ha enviat la foto per la plana web !!!
Aprofito per reclamar i reivindicar que me les envieu.
Si pot ser a cos sencer i en bikini millor! :) Després ja la retallarem. je je je.
Com sempre feu-me les arribar a dmacaya@eia.udg.es
jo ja m'encarrego de la resta. Mireu que tingui una mica de qualitat please!!!
Maki
Ja tenim domini per la plana web!!!
Hola a tutti!!!
Com veieu anem a tota castanya!!! Ja tenim blog...i sembla que va
funcionant!!!
Com veieu anem a tota castanya!!! Ja tenim blog...i sembla que va
funcionant!!!
I a més ...noveta - noveta - novetat!!!!
JA TENIM PLANA WEB OFICIAL!!!
La pàgina serà www.gospelians.com.
He registrat el domini per un any i tenim allotjament per un any també.
D'aquesta manera podrem realitzar les tasques de promoció, informació,
concerts,
fotos, partitures, audios, etc...
M'imagino que en menys de 3 dies ja estarà activa.
PD: Després ja passarem comptes!!! ;)dimecres, 24 de gener del 2007
Ei nanos ens estrenem a casa!!!
THE GOSPELIANS
COR DE GOSPEL
de la Mirona
El proper diumenge 4 de febrer el Cor de Gospel de la Casa de la Música Popular la Mirona farà la seva primera aparició pública a la mateixa Sala la Mirona. El Cor de Gospel forma part del projecte de la Casa de la Música Popular la Mirona de recent creació. Les cases de la Música Popular són un projecte pioner a casa nostra amb la principal vocació de fer la música popular absolutament propera a tothom . Actualment , associades en una xarxa, ja existeixen les Cases de la Música Popular La Mirona, Mataró i L’Hospitalet.
El Cor de Gospel de la Casa de la Música Popular La Mirona va començar la seva activitat l’abril del 2006 , amb un taller obert a tothom dirigit per en Dani Alonso , el seu director actual i per Ramon Escalé , coordinador de la Xarxa Gospel de Catalunya , entitat que aglutina els Cors de Gospel nascuts en el sí de les Cases de la Música . Des de llavors la seva activitat no ha parat i assaig rere assaig el Cor ha anat progressant i adquirint un considerable nivell interpretatiu. En paraules d’en Dani " poques vegades m’he trobat amb un cor que assoleixi aquest solvència musical tan ràpidament ".
A l’estrena del Cor Gospel de La Mirona assistiran també com a convidats i compartint concert i escenari altres Cors de la Xarxa Gospel com Gospel Sons de Mataró dirigit per Ramon Escalé, i com a convidats especials el Cor Gospel de Gràcia dirigit per en Dani Alonso .
La Xarxa Gospel de Catalunya és una entitat vinculada a les Cases de Música Popular que pretén dinamitzar la música gospel a Catalunya, impulsant i gestionant cors de gospel, així com realitzar activitats vinculades amb aquest estil musical .
dimarts, 23 de gener del 2007
Fotos
Si, tots estem d'acord en que la Laia és extraordinària. Però encara té més mèrit haver cantat com ho va fer, amb la pegellida que la tenia captiva i que donava la sensació que no la deixava respirar.
Realment va ser un honor per a mi poder cantar amb aquesta virtuosíssima cantaire, i si la vaig prèmer com una llimona només va ser per la grandíssima emoció que vaig sentir.
L'Ivan, què dir de l'IVAN !
ONE OF THIS MO'NINGS,
IT WON'T LOOOONG !
A
Aquí ja m'havia passat tres pobles amb la catarsi gospeliana. Ja us he donat tema de conversa, oi?
Aquí ja m'havia passat tres pobles amb la catarsi gospeliana. Ja us he donat tema de conversa, oi?
Si en Dani no em castiga, prometo que no faré cap més sortida de to. :) :) :)
Director, cantant, pianista, trombonista, quin partit d'home. Vaja, collonut !
L'Anna, quina veu ! Quin timbre !
I estava acollonida...
THIS LITTLE LIGHT OF MIIINE !
IIII'M GONNA LET IT SHIIIINE !
UAU !
DANI MACAYA !!!,
IT WAS GOOD FOR HEBREW CHILDREN,
da ba da ba dam,
IT WAS GOOD FOR HEBREW CHILDREN,
da ba da ba dam,
da ba da ba dam,
IT WAS GOOD FOR HEBREW CHILDREN,
IT'S GOOD ENOOOOUGH FO' ME
I en Quim!
IT WAS GOOD FO' PAUL & SILAS,
IT WAS GOOD FO' PAUL & SILAS,
IT WAS GOOD FO' PAUL & SILAS,
IT'A GOOD ENOOOUGH FO' ME !
AI, la Mare de Déu NOSTRE SENYOR !!!
És ben bé que portàvem el PILOT AUTOMÀTIC connectat o és que estàvem tots tan connectats, que malgrat que no sentíem el solista " ni un pijo", vam tenir l'encert d'anar-lo contestant.
Ja té mèrit, ja !
Per poc no em mullo com un ànec !
I qui la tirava no m'avisà.
dilluns, 22 de gener del 2007
Avui queda inaugurat el blog del cor de gospel!!!
Avui inaugurem el blog del cor de gospel!!!
Aquí podreu penjar tot el que volgueu referent al cor.
Aquí podreu penjar tot el que volgueu referent al cor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)