Aquest cop.... a casa

Molts gironins i saltencs encara dormen. Són les 11:00 i els carrers són mig plens (o mig buits per segons qui). Un parell d'autobusos es dirigeixen a casa del amfitrions del dia: La Mirona. Uns ja hi són, altres tot just comencen a treure el cap per la porta. Impossible fer-se una idea de la quantitat de gent que hi ha. Ni tan sols fent un cap mas s'aconseguiria acostar-se a un nombre aproximat.

Gospel Sons (Mataró) i els de l'Hospitalet a un costat; Gràcia i Gospelians, a l'altre. Uns, amb en Dani Alonso; nosaltres, amb en Ramon Escalé. Comença el taller. Respirem i un, dos, tres, quatre i fins a vint. Que es noti la capacitat pulmonar que tenim (sobretot de la que gaudim els fumadors). Ara, posem la veu al foc per escalfar-la. L'olla a pressió comença a sonar: a txuku-kuku-pa, txurru-kuku-pa. Pa-pa-pa and txurru-kuku-ku-pa... Llestos per servir!!

The storm is passig over. Sense ritme; només per familiaritzar-nos amb la lletra. Posem-hi notes. Silenci aquí. Fluixet allà. Llavors, intensitat. "Take courage my soul...". Tothom sap quin és el seu to? Ara sí. Ho aconseguim.

Gaudim d'una petita però merescuda pausa abans de posar en comú amb la resta de cors els coneixements adquirits. Fem memòria: Soon & very soon. Queda poc temps. Hem d'iniciar els preparatius per dinar.

Àpat de germanor. Diverses llargues taules recolzaran els plats que ens alimentaran. Aplaudiments i ovacions pels cuiners. "S'ho han currat". Les postres, a càrrec dels cantants. Un gran detall. Però no tot pot ser perfecte... On és el cafè? A 200 metres: la gasolinera de La Mirona. Qui vulgui l'estimulant, haurà d'anar a buscar-lo.

Es comença a fer tard i sembla que vol ploure (literalment). Recollim el desplegament culinari i intentem enllestir la platea per quan arribi el públic.

Els Cors comencen a pujar a l'escenari per realitzar una esqüeta prova tècnica de so. Els Gospelians, mentre, fan cua a la guixeta per recollir les, malauradament, tan polèmiques entrades. La cosa no avança... 27 entrades de cop..., ara unes quantes més... Quanta gent porteu? Hi havia oferta d'amics al Mercadona? (Jejeje!!) Entre els uns i els altres, emplenarem. Vinga, toca saber el repertori...: Jacobs lader!! Els ulls s'obren com si anessin a sortir d'òrbita. Més nervis dels que ja podíem sentir. Tan sols l'hem assajat dos dies... Ai, mare!! Pugem a la palestra. Assagem un xic... Les cançons que ens feien por surten bé..., la que no ens en feia... buff!! Què ens ha passat?

"Hem d'obrir portes", diu una veu d'entre les cadires. Ha arribat l'hora. Comença l'espectacle: Gospel Sons són els encarregats d'obrir el show. El personatge que tanca el seu torn: Toni Manero. Els de l'Hospitalet es camuflen entre ells. Són només una petita representació. Arriba el moment dels veterans: el cor de Gràcia. Com sempre, la Laia impressionant. El públic s'emociona. S'involucra en l'espectacle... In the morning. Per què s'enganxa tant aquesta cançó? Sometimes I feel...: warning!! Els amfitrions s'enfilen. Pugen les escales. Nervis en el "backstage"...

"Donem la benvinguda i un fort aplaudiment al Cor de la Casa... Amb tots vosaltres...: GOSPELIANS!!!" Entrada triomfal. Es nota el sèquit de cada un. No els podem fallar.

"Welcome to the Gospelians Choir concert...!! Are you ready?" El nostre peculiar predicador enceta el debut: Must come in at the door amb, quasi bé, acrobàtic salt al final del tema. Arriba el moment de la prova de foc: Jacobs lader. Recital poètic acompanyat de fonema nasal "oval": mmmm... Respirem bé... Amb energia, intensitat i sentiment: "we aim claiming Jacobs lader. Soldiers of the cross..." Impressionant. Gallina de piel, nanos!! Hem transmès, hem emocionat. Objectiu aconseguit. Doncs ara...

Fum-li canya: Can't nobody!! Aquest cop no cal que el dire es transformi en hostessa de vol. Ja surto. La primera nota... buff!! Ara toca el cor..., després la de l'aniversari: Felicitats Lisa!! Clavem el tema!!

Quim, Bernat, Maki... quina oratòria, quin Old time religion!! Quin gran cor el públic. Normal que s'afegís gent nova a l'assaig del dilluns següent al debut!! Tot està en marxa. Anem amb quarta, sense reduir ni un sol moment. Encenem les llums: This little light of mine!! Aquest cop també engeguem les hèlices d'en Santi!! Vola, rei, vola!! Ets un crack! Pel camí, no oblidis recollir els de Gràcia; els hem de portar on eren abans, han de tornar on ens van trobar: Take me back. Duet de sentiments. El pilot i la veu s'abracen, comparteixen micro i també emocions. Un dia d'aquests..., un matí d'aquests...:One of this mornings. La música sona, la veu de la Lia es comença a sentir. Aquesta cançó sempre agrada i, més, quan des de la vall ("Peace in the valley") l'Ivan ens obsequia amb el seu solo. Ja no hi ha nervis. Fa estona que han desaparegut. Ara, simplement, estem gaudint.

Que pugi la resta!! És hora de la tempesta...The storm is passing over!! No importa si recordes el to i la melodia. Som tants a l'escenari que amb només moure la boca en fem prou. I ara, quan arribi la calma, aviat, molt aviat... Soon & very soon... anirem a veure el rei (o la reina). Tu sí? Tu sí, tu sí, tu sí, tu sí... JO NO!!! Original premissa per acabar l'espectacle.

Els directors, transformats en Teletubbies, s'abracen. Estan contents. Orgullosos. Ha estat un concert energètic. Ple de vida. No cal ni dir-ho. A fora, tot eren petons, felicitacions, alegria i expectació. El públic, que a casa sol ser més crític, no va quedar decebut. Tots els objectius s'han complert. I és que un cop més, ho hem demostrat. Gospelians...: SOM COLLONUTS!!!